Es produeix quan partícules d’aire lleuger se situen a un nivell igual o inferior a partícules d’aire més dens, i origina una sèrie de moviments ascendents que són compensats per altres de descendents. L’inici de l’ascensió i, per tant, de la inestabilitat pot ésser provocat per l’impuls de qualsevol pertorbació, per la mateixa orografia, per una aportació de calor o per l’advecció de masses d’aire més càlid. El descens de temperatura en l’ascensió segueix unes taxes diferents segons que l’aire sigui sec, humit o saturat. Quan les partícules ascendents són d’aire sec, llur temperatura minva 1°C cada 100 m, disminució més ràpida que la de l’atmosfera ambient (0,6°C cada 100 m), raó per la qual el moviment ascensional també va minvant fins que, en arribar a la mateixa temperatura que la de l’aire del seu entorn, s’atura i en resulta un aire estable. Quan les partícules ascendents són d’aire humit, es refreden en l’ascensió amb un gradient inferior al de l’atmosfera ambient (0,5°C cada 100 m) i són sempre més càlides i menys denses que l’aire de l’entorn, motiu pel qual continuen elevant-se. L’aire, doncs, com més humit, més inestable és. Quan la temperatura produeix saturació, tant si l’aire és sec com si és humit, el moviment d’ascensió és accelerat, i aleshores es produeix una inestabilitat de condensació.
f
Meteorologia