La ciència biopsicològica ha anat precisant l’especificitat d’aquesta fase en relació amb l’adolescència, la joventut i el món adult, i l’estudi psicològic de la infància l’ha dividida en subperíodes i n'ha fet una descripció sintètica sobre la base de l’interès dominant o el tret més significatiu (caracterització qualitativa de la infància), o bé ha analitzat les aptituds, facultats, actituds, etc, del nen d’acord amb l’esquema científic elaborat per a l’adult normal (psicologia diferencial per raó de l’edat). A banda d’altres aportacions (A. Ferrière, E. Claparède, E. Kirkpatrick, J.P. Gessell i altres), destaca la de Jean Piaget pel que fa a la gènesi de la intel·ligència i la formació del pensament infantil, molt lligades a l’entorn social; per a aquest autor el sistema de conceptes i de relacions lògiques suposa la representació (amb les etapes sensoriomotora, preoperacional, d’operacions concretes i d’operacions formals), tant sota formes operatòries com intuïtives (d’ací la importància de la imitació, del joc simbòlic i del somni).
Legislació sobre la infància
Des del punt de vista jurídic, els infants són subjecte d’uns drets especials (Declaració dels Drets de l’Infant), especialment palesos en el reconeixement de l’exempció de responsabilitat criminal en la legislació de molts països i l’establiment d’una jurisdicció específica (jutjats de menors o tribunals tutelars de menors).