Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària. El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort; el retorn és pràcticament impossible. El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol. Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final (parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme). En algunes religions hi ha una durada limitada de les penes de l’infern, ja que l’ànima, després d’un quant temps, esdevé purificada i pot retornar al lloc dels vivents. Els pobles de l’antic Orient suposaven l’existència de l’infern a l’oest, el qual era un lloc de suplicis. La noció cristiana de l’infern es diferencia de les concepcions arcaiques i orientals per la insistència en el destí únic de la persona, que viu una existència històrica, possibilitada, pel Crist, d’obrir-se a una nova vida en Déu, de la qual tanmateix ningú no és obligat a participar contra la seva voluntat.
m
Religió