Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern *meig [més] amb ẹ com seria normal (llatí ventu > vent), sinó mig [mís], amb i, per raó del contacte del so consonàntic palatal [s] (