Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar: el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable. El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població. L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població. L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a dades d’ingesta espontània d’individus sans (que no presenten dèficit), extrapolació de dades d’altres subgrups de població (edats, gèneres, etc.) o nutrients, o bé estimats a partir d’estudis observacionals i experimentals que no permeten obtenir un nivell d’evidència suficient per establir un requeriment mig estimat ni una aportació dietètica recomanada. El nivell d’ingesta màxima tolerable és el nivell més alt d’ingesta diària d’un nutrient, a partir del qual existeix un risc probable d’intoxicació i d’efectes adversos. Les ingestes dietètiques de referència s’expressen en quantitats de nutrients, per persona i dia, malgrat que això no significa que sigui necessari ingerir aquesta quantitat específica cada dia, sinó que s’ha d’interpretar com una mitjana sobre un conjunt de 5-10 dies. És més, si la ingesta és inferior o superior a les IDR, no necessàriament implica un dèficit o excés d’aquell nutrient, sinó que només significa risc d’inadequació, és a dir, probabilitat de patir alteracions associades a la deficiència o a l’excés d’aquell nutrient. Les ingestes recomanades contemplen, quan és pertinent, valors diferents per cada grup d’edat i gènere, i també inclou situacions fisiològiques especials com l’embaràs i l’alletament. Les taules derivades de les IDR, per la seva complexitat, són eines destinades als professionals sanitaris, que les utilitzen en diferents àmbits (planificació de dietes per a grups de població, etiquetatge d’aliments, avaluació i adequació de la ingesta, elaboració de programes de salut pública, etc.). Cada país estableix les seves IDR i a Espanya existeixen diversos organismes i societats científiques amb els seus propis valors de referència sobre la ingesta recomanada de nutrients, que no sempre coincideix en els continguts i formes presentades. L’any 2010, la Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica (FESNAD) va publicar les ingestes de referència per a la població espanyola, que ha esdevingut el document marc de referència per a aquesta qüestió.
f
Alimentació