De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I. Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället (‘Maduixes silvestres’, 1957), Nära livet (‘En el llindar de la vida’, 1958), Ansiktet (‘El rostre’, 1958), Nattvardsgästerna (‘Els combregants’, 1962), Tystnaden (‘El silenci’, 1963), Viskningar och rop (‘Crits i murmuris’, 1973) i Efter Repetitione (‘Després de l’assaig’, 1984). Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus: Alain Resnais ( La guerre est finie , 1965), Mai Zetterling ( Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966) , Luchino Visconti ( Götterdämmerung , ‘El capvespre dels déus’, 1968) i Marco Ferreri ( La casa del sorrisso , 1990), entre d’altres. Codirigí amb Erland Josephson Brusten Himmel (‘Cel trencat’, 1982) i dirigí En och en (‘Un més un’, 1977).
Actriu teatral i cinematogràfica sueca.