Aquesta tècnica evita que el producte medicamentós sigui destruït pels sucs digestius o que resulti perjudicial als conductes de la digestió. Les injeccions són denominades segons el lloc d’aplicació; així, la injecció és intradèrmica quan és donada dins el gruix de la pell, subcutània o hipodèrmica quan és aplicada sota la pell, dins el teixit subcutani, i intramuscular quan és introduïda en el múscul (generalment el deltoide o els de la regió glútia). Perquè el líquid arribi directament a la sang hom practica la injecció intravenosa o endovenosa (a l’interior d’una vena) o bé intraarterial (a dins d’una artèria), les quals exigeixen una gran pulcritud d’execució. Les injeccions poden ésser també intrarraquídies (són donades a l’espai subaracnoide), vaginals, uretrals, traqueals, rectals, intraòssies, intraarticulars, intraperitoneals, intracardíaques, etc, en dependència de l’òrgan al qual són aplicades.
f
Medicina