La seva obra de creació, que començà a ésser publicada molt tardanament, és caracterizada per la tristesa de les imatges simbòliques, d’inspiració francesa, a les quals afegeix la passió del món clàssic. A més de tragèdies de tema mitològic, escriví tres únics volums de poesia: Tikhije pesni (‘Dolces cançons’, 1904), Kiparisovyj larec (‘L’estoig de xiprer’, 1910) i Posmertnyje stikhi (‘Versos pòstums’, 1923).