El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era col·locat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació; aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus. El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms. Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici amb el qual hi hagués incompatibilitat. Aquest sistema fou establert per Alfons el Magnànim a imitació del que funcionava a les ciutats italianes, per tal de posar fi a les rivalitats dels clans familiars que detenien el poder. Sembla que el primer lloc que l’adoptà fou Xàtiva, el 1427, seguida de Menorca (1429), Alzira i Castelló de la Plana (1446), la ciutat de Mallorca (1447), Eivissa (1454), i, al regne d’Aragó, Saragossa (1442) i Barbastre (1454). El 1450 sembla que fou introduït ja al Principat de Catalunya, primerament a Vic i després a Girona (1457); però la generalització tingué lloc al darrer decenni del segle, quan el sistema fou implantat a la generalitat de Catalunya (1493) i al municipi barceloní (1498), i l’exemple fou seguit per poblacions com Olot (1498), Figueres (1499), Manresa i Balaguer (1500), Cervera (1501) i Tortosa (1506). A la ciutat de València sembla que no fou introduït d’una manera absoluta fins el 1633.
f
Història