Són de tres tipus: egípcies, majoritàriament en escriptura jeroglífica; protosinaítiques o paleosinaítiques, i nabatees. Les egípcies, unes 406, s’estenen del ~2686 al 1148 aC i es trobaven a Magāra (45 texts) i Serābīṭ al-Khādim (333), els dos jaciments de turqueses explorats pels faraons, bé que han aparegut també a Al-'Air (27) i a Wādī Nasb (1). Són, junt amb les de Wādī Hammamat (al desert oriental egipci) i Hatnub (nomós XV de l’Alt Egipte), les més importants de les trobades a pedreres i mines. Mentre que les de les dinasties III, IV i gran part de les de la V donen tan sols el nom del sobirà, a partir del regnat de Djedkara Isesi (~2415-2376 aC), penúltim faraó de la dinastia V, esdevenen molt més explícites. Aquesta evolució és clarament perceptible a partir de la dinastia VI i, sobretot, de la XII (1991-1786 aC), que ens ha deixat les inscripcions més importants (no sols esmenten el cap de l’expedició, sinó també, freqüentment, la nòmina completa dels seus membres). Els texts del Regne Nou (1570-1085aC) són menys detallats, encara que més rics que els del Regne Antic. Algunes d’aquestes inscripcions foren traslladades al museu del Caire o a altres institucions mentre que una altra part roman al lloc de descobriment exposades a una lenta destrucció, i d’altres han estat destruïdes per la incúria humana. El segon grup de texts, format per les inscripcions protosinaítiques o paleosinaítiques (una trentena de texts, molt breus) aparegué a l’àrea controlada pels egipcis (centre-oest), especialment a Sarābīṭ al-Khādim (n'hi ha també a Magāra, Wādī Nasb, etc). Foren desxifrats per l’egiptòleg britànic A.H.Gardiner, que en llegí 9 signes, i pel semitista nord-americà W.F.Albright, que n'aprofondí l’estudi (gramàtica, lexicografia i traducció provisionals). Segons aquest darrer haurien estat redactats entre el 1550 i el 1450 aC en semític nord-occidental. Són escrites en un alfabet d’uns 23 signes consonàntics, clarament influït per l’escriptura jeroglífica egípcia, que aclareix la formació de l’alfabet semític. Pel que fa a les inscripcions nabatees (s II-III dC), en arameu occidental (dialecte nabateu), són obra d’aquest poble d’ètnia àrab. Apareixen en forma de graffiti en una àmplia zona de la península (Wādī Mukkatab, Wādī Fairan, Ǧabal Sarbal i Ǧabal Mūsà, etc). Malgrat el seu impressionant nombre (unes 3 000) contenen molt poca informació històrica i lingüística. Desxifrades pel semitista alemany E.Beer, hom no n'ha aclarit encara la finalitat.
f
pl
Arqueologia
Escriptura i paleografia