inseminació artificial

f
Zootècnia

Mètode d’inseminació en què l’esperma és dipositat a la vagina de la femella amb diferents tècniques i sense acoblament ni coit.

Hom creu que al s. XIV els àrabs feren inseminacions artificials amb ases, però els primers assaigs científics foren fets per Spallanzani l’any 1780, amb gossos. Els russos Ivanov i Milavanov feren, al començament del s. XX, importants investigacions que possibilitaren materials i tècniques aplicables a un gran nombre d’animals. Actualment la inseminació artificial és practicada a tot el món, especialment en el bestiar boví. Hom l’aplica també en la reproducció humana.