inspiració

f
Bíblia

Acció d’inspirar Déu els autors dels llibres bíblics.

Els problemes plantejats per aquest concepte han fet que hagi estat, i sigui, entès teològicament de molt diverses maneres. És, però, distint dels conceptes de revelació i d'inerrància o infal·libilitat. La posició catòlica tradicional afirma que la inspiració afecta tots els llibres considerats canònics, bé que només en llur redacció original, i que l’influx de Déu mou l’autor humà i el dirigeix, sense tanmateix menyscabar-ne la llibertat, en el procés i el resultat total de l’elaboració del llibre, de manera que aquest és l’expressió genuïna i exempta d’error de la doctrina revelada. Déu n'és, doncs, amb tota propietat, autor, com ho és l’autor humà. La manera como cal entendre l’operació d’aquest influx diví és, encara, objecte de discussió, i només hi ha acord a rebutjar la posició mecanicista, segons la qual l’autor humà és un instrument mecànic de Déu, com ho és una ploma per a l’escriptor.