instal·lació

f
Art

Concepte artístic sorgit als anys setanta en relació amb el nou plantejament d’exposició de l’objecte en l’art contemporani.

Hereva del ready made de M. Duchamp, de l'assemblage i els combine painting de Rauschenberg, els seus precedents més pròxims són els happenings dels anys seixanta i els muntatges del pop-art (C. Oldenburg, A. Warhol) o del Nou Realisme (Arman). Es caracteritza per una determinada manera de col·locar els objectes en l’espai, tot superant els límits tradicionals del marc o la peanya i implicant l’espectador en l’aprehensió d’aquest espai. Acostuma a integrar diversos mitjans tradicionals (pintura, escultura, música) amb d’altres de més nous (vídeo, televisió, fotomuntatges, etc), i preveu sovint el canvi de configuració segons l’espai a què va destinat. Entre els artistes que l’han conreada destaquen J. Beuys, M. Broodthaers, R. Irving, J. Kosuth, M. Merz i, a Catalunya, Antoni Muntadas.