La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant. Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat; utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu. Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps. Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després. Els instants són idèntics i diferents: un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior. D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una successió d’instants, sinó una continuïtat i per tant una duració viscuda. Per G.W.F.Hegel la veritat de l’instant no rau en una certitud sensible, sinó que la seva veritat es capta com a universal. Es tracta d’ascendir cap a formes més universals de coneixement on podrem conservar d’alguna manera l’instant.
m
Filosofia