institucionalisme

institucionalismo (es), institutionalism (en)
m
Economia

Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.

Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen. N'és una constant comuna l’oposició (radical en Veblen i relativa en altres, com en J.R. Commons) a la teoria de la utilitat marginal. Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual. Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu, referit especialment als marcs jurídics i sociològics d’aquest fenomen, prescindint, doncs, dels seus mecanismes. Hom ha comparat el concepte veblenià d’institució a la noció marxista de superestructura i a la de derivacions de Pareto.