A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d'institut, impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior. Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d'institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari. D’aleshores ençà, llur creació, en nombre restringit, s’estengué a totes les províncies. L’aplicació de la Llei General d’Educació del 1969 en posà de manifest la insuficiència i promogué la creació de filials dependents de cada centre. El 1959 hom havia creat els instituts laborals, dedicats a l’ensenyament secundari de tipus tècnic.Als Països Catalans, el primer centre d’ensenyament que prengué aquest nom fou l’Institut Barcelonès, creat el 1835 per la societat de Foment de la Il·lustració, seguint el model de l’Instituto Jovellanos de Gijón. Dirigit per Eudald Jaumeandreu i per R. Martí i d’Eixalà, malgrat que fou promogut per l’ajuntament de Barcelona no aconseguí mai el reconeixement oficial. El 1836, també per iniciativa privada (Societat d’Amics del País), fou creat a Palma l'Institut Balear. Després del 1845, l’Estat espanyol es reservà el nom d’institut per als seus establiments oficials; tanmateix, el 1900 només hi havia a tot Catalunya sis instituts: els de Lleida (1843), Tarragona, Girona (1845), Figueres (1845), Barcelona (1859) i Reus (1875). El 1865 fou creat el de Maó, que esdevingué provincial el 1892. Durant la Segona República, foren creats nous centres a Barcelona i hom posà en funcionament l'Institut-Escola (1932). Al País Valencià, fins el 1901 no foren inaugurats els instituts oficials d’Alacant, Castelló de la Plana i València. El sistema educatiu derivat de la llei franquista de 1970 dividí els instituts de secundària que cursaven batxillerat i els de formació professional. Els primers se centraren en la preparació vers la universitat, i els segons s’especialitzaren en la preparació manual i pràctica per a l’accés directe al món laboral. La reforma educativa del 1990 canvià la configuració dels instituts sobretot en una reducció de l’edat d’accés des del curs 1996-97, que començà a haver-hi alumnes de dotze anys i en l’establiment del caràcter obligatori dels estudis que hi cursaven i en la coexistència en un mateix centre d’alumnes de batxillerat i els de la nova formació professional per tal d’evitar discriminacións.
m
Educació