A més de la documentació pròpia, derivada de l’activitat científica de l’Institut i dels seus membres i del funcionament administratiu, disposa de documentació externa, de gran importància i poc coneguda. Es tracta d’arxius privats donats a l’Institut pels seus titulars o pels seus descendents. D’aquests fons es destaquen els següents: Arxiu Esteve Terrades i Illa, format per notes manuscrites, fotografies, correspondència i documents administratius; Arxiu Lluís Nicolau d’Olwer, que ha rebut un tractament arxivístic acurat i els seus documents resulten de gran utilitat per a conèixer la rica personalitat d’aquesta figura, especialment en l’aspecte de ministre d’economia i director del Banc d’Espanya; Arxiu Ferran Soldevila i Zubiburu, format per gran quantitat de documentació professional, familiar, correspondència i documentació sobre la seva vida i obra; Arxiu Josep Batista i Roca, amb un important llegat de documents sobre la seva activitat professional a Anglaterra, nombroses publicacions en català fetes a l’estranger i a Catalunya, publicacions del Front Nacional de Catalunya, de la Unió Federalista de Comunitats Nacionals d’Europa i del Consell Nacional Català, entre d’altres; Arxiu Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, el més voluminós i variat dels arxius externs, format per correspondència, documentació sobre comptabilitat, directori de clients, registres bibliogràfics, gravats, etiquetes i alguns objectes; Arxiu Josep de Calassanç Serra i Ràfols, integrat per llibretes, diaris i memòries d’excavacions, fotografies, clixés, dibuixos, plànols, croquis, mapes, retalls de premsa, articles, correspondència i objectes arqueològics; i Arxiu Mercè Rodoreda i Gurgui, format per documentació produïda per Mercè Rodoreda, entre la qual sobresurt part de les seves pintures.