instrucció

f

Electrònica i informàtica

Cadena de caràcters que, en llenguatges de programació i amb relació a un conjunt determinat d’operacions, especifica parcialment o completament una operació a un procés elemental.

Normalment la instrucció motiva que l’operació especificada s’executi. En alguns llenguatges de programació es fa servir el terme sentència per a designar certs tipus d’instruccions. Si hom té un repertori d’operacions (com és l’addició, el brancament, etc), una instrucció és simple (respecte al repertori) si n'especifica només una. Una instrucció composta (respecte al repertori) és la que especifica o implica l’execució de més d’una operació. Les instruccions dels llenguatges d’alt nivell (normalment dites sentències) acostumen a ésser compostes respecte al repertori d’instruccions (operacions) de màquina.