Si bé aquests escrits no semblen ésser anteriors a la dinastia XXI, els especialistes daten el text cap a la fi del període ramsèssida (dinastia XX), en contra d’hipòtesis precedents que el situaven entre les dinasties XXII i XXVI. Aquest text pertany al gènere sapiencial, de tradició en el món faraònic (Màximes de Ptahhotep, del Regne Antic; Instrucció d’Ammenemes I, etc.) i és una composició rimada, dividida en trenta capítols o cases. L’autor hi contraposa l’home exaltat a l’individu tranquil, la qual cosa li permet criticar la falsedat, la còlera, etc., i lloar, en canvi, la sinceritat i l’autodomini. A més d’ésser una de les grans obres de la literatura faraònica, és interessant pels paral·lelismes amb el llibre dels Proverbis, que en degué rebre la influència.
Instrucció d’Amenemope (British Museum)
(CC0)
Composició literària d’època faraònica conservada, totalment o en part, en cinc documents, dels quals el més important és un papir del British Museum.