La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic. Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent. Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos. Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren la substitució dels mecanismes dissipadors per sistemes ressonants en els quals hom compta cicles. Des d’aleshores els rellotges han emprat el mateix principi d’acció, tot i que han millorat la precisió amb sistemes ressonants més perfectes. L’òptica i l’electrònica han estat les ciències que més han contribuït a la instrumentació. L’òptica hi aportà el microscopi, el telescopi i l’espectròmetre, que obriren nous camins a l’astronomia i a la biologia. La contribució de l’electrònica ha estat fonamental, per la possibilitat de transformar les magnituds físiques en senyals elèctrics que poden ésser amplificats, filtrats, analitzats i enregistrats en calculadors, que poden comandar servosistemes, etc. La combinació d’aquestes dues ciències ha donat instruments com el radiotelescopi i el microscopi electrònic. Segons la seva aplicació, hom classifica la instrumentació en científica, mèdica, de mesura, analítica i de procés. Segons l’aplicació específica hom la pot classificar, igual que els instruments que utilitza, en electrònica, pneumàtica, òptica, nuclear, meteorològica, de navegació, etc.
f
Tecnologia