Dahar Zohar i Ian Marshall, investigadors de les universitats d’Oxford i Londres respectivament, proposaren aquest terme a final del s. XX, a partir d’estudis empírics sobre l’activitat cerebral en moments de reflexió sobre el sentit global de la vida o bé en pràctiques espirituals. Aquesta capacitat està relacionada amb la creença religiosa i fins i tot amb la pràctica d’una determinada religió. Però no és exclusiva d’aquest camp. Qualsevol persona sense una adscripció religiosa concreta pot desenvolupar les seves idees a l’entorn del sentit de la vida i de la transcendència, preguntant-se el perquè i comprendre d’alguna manera els grans moments de l’existència, com el naixement, la mort, l’amor i el sofriment, trobant-hi un sentit i una finalitat ètica.
f
Educació