intensitat

f

Fonètica i fonologia

Factor acústic que depèn, físicament, de l’amplitud de l’ona sonora i que algunes llengües empren com a tret fonològicament distintiu.

Així s’oposen, per exemple, les síl·labes tòniques a les síl·labes àtones, ambdues associades, o no, a d’altres fenòmens correlatius. En català hi ha oposició només d’intensitat entre tribu [tríbu] i tribú [tribú]; en general, però, aquesta diferència sol coincidir amb una reducció vocàlica característica dels dialectes orientals: canta [káņte] i cantar [keņtá], compte [kómte] i comptar [kumtá], etc.