intermetàl·lic
| intermetàl·lica

adj
Tecnologia

Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.

Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència (composts intermetàl·lics de valència) i formen estructures cristal·lines semblants a les dels composts iònics. Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàl·lics electrònics, en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves, amb la relació 1/2 entre els metalls.