Fou impulsada pel senador belga Emile Vinck, que organitzà a la ciutat de Gant, Bèlgica, un congrés internacional de més de 400 municipis de vint països diferents que donà lloc a la Unió Internacional d’Autoritats Locals. Durant el procés de descolonització de la postguerra, primer al sud-est d’Àsia i després a l’Àfrica, s’hi adheriren ciutats i pobles que havien assolit la seva independència. El procés més important d’expansió tingué lloc entre el 1964 i el 1987, període en què el secretari general, Han van Putten encapçalà a la Haia, encara seu central d’IULA, el secretariat mundial. Durant les dècades dels setanta i vuitanta, l’IULA se centrà bàsicament en la formació dels oficials governamentals dels països en desenvolupament. L’expansió mundial dels anys cinquanta i seixanta seguí al final dels anys vuitanta a partir dels processos de descentralització i regionalització del territori i l’establiment de set oficines sectorials arreu del planeta. Inclou quatre categories d’afiliació: governs locals i els seus representants, membres associats, majoritàriament institucions acadèmiques d’investigació i formació, diverses ONG, i corporacions i fundacions i membres honoraris nomenats pel comitè executiu mundial (WEXCOM). L’any 2000, la xarxa tenia més de 400 membres provinents de 100 països diferents. Els congressos d’IULA són biennals a partir de la decisió del WEXCOM, i consisteixen en una trobada de 4 i 5 dies d’alcaldes i alts càrrecs de l’administració per intercanviar experiències sobre temes de govern local. Els congressos estan organitzats conjuntament amb la ciutat/associació respectiva on té lloc el congrés. L’any 1999 el congrés d’IULA tingué lloc a Barcelona, i al maig de l’any 2001 se celebrà el 35è congrés a Rio de Janeiro.