Hom en diu autèntica quan és feta pel mateix legislador, doctrinal quan es fonamenta en l’opinió dels jurisconsults i usual quan es basa en la jurisprudència dels tribunals. A la cort de Montsó del 1289 fou prohibit d’interpretar les constitucions de Catalunya i fou decidit que, en el cas que fos necessari algun aclariment, el farien el rei amb un consell de rics-homes, ciutadans i cavallers, assessorats per juristes. A la cort de Girona del 1321, el consell d’interpretació fou ampliat amb quatre prelats. Això es referia més pròpiament a l’aclariment de llei o interpretació autèntica, però no a la necessària, o sigui, a la que va a càrrec dels jutges, ni a la creada pel costum, ni a la probable, dels doctors en dret. Entre les normes d’interpretació de les constitucions de Catalunya establertes pels antics juristes, les més importants són les següents: cal entendre les constitucions redactades en català en el sentit vulgar i corrent de les seves paraules; cal interpretar les constitucions les unes amb les altres, si serven entre elles alguna relació; encara que sigui preferible la interpretació gramatical, cal no oblidar que “la lletra mata i l’esperit vivifica”, seguint el que sigui més honest i respongui a la intenció de la constitució, sense corregir-la ni eixamplar-ne o reduir-ne els límits; una constitució posterior revoca el que en contrari hagi establert una de precedent; una constitució que amplia, aclareix o estén l’aplicació d’una altra s’entendrà en els mateixos termes de l’aclarida. Les constitucions han d’ésser interpretades pel dret comú, i rebre les ampliacions, limitacions i restriccions d’aquest, tenint en compte que, en ésser correctores d’aquell dret, en reben una interpretació passiva.
f
Dret