L’activitat de la lactasa disminueix amb l’edat, de manera que la intolerància a la lactosa és més freqüent en edats adultes i en poblacions on el consum de llet és poc habitual. Algunes malalties que lesionen la mucosa intestinal també poden ser causa de disminució de l’enzim lactasa, situació que sol ser transitòria. La intolerància a la lactosa depèn de la sensibilitat de cada persona i és dosidependent, de manera que hi ha la possibilitat que hom tingui dèficits de lactasa i no presenti els símptomes típics de la intolerància. Quan aquests apareixen −ho solen fer al cap de 30 minuts de la ingesta de lactosa−, poden ésser moderats o severs i inclouen nàusees, vòmits, diarrees, dolor abdominal i gasos. El diagnòstic de la intolerància a la lactosa mitjançant la simptomatologia pot ésser difícil d’efectuar. Per tal de realitzar un diagnòstic correcte, s’han de retirar tots els aliments que contenen lactosa i observar si remet la simptomatologia i realitzar algun dels següents tests: test d’intolerància a la lactosa, test d’hidrogen aspirat o test d’acidesa de la femta.
f
Patologia humana