Hom l’anomena inversió bruta quan en el total de les despeses hom inclou el reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, i inversió neta en el cas contrari. Quan la inversió neta és positiva, augmenta la capacitat de producció d’un país, en augmentar el seu estoc de capital; quan les despeses d’inversió no arriben a cobrir les necessitats de reemplaçament dels béns de capital desgastats i de les plantes i l’equipament obsolets, disminueix la capacitat de producció, en disminuir també l’estoc de capital. El volum d’inversió depèn del volum d’excedent obtingut i de la seva assignació i circulació entre els diferents grups i classes socials; com més gran és la part de l’excedent que hom inverteix, més grans seran els augments en la capacitat de producció i el ritme de desenvolupament econòmic. Entre els diferents tipus d’inversions hom distingeix les directes (a través de l’establiment de sucursals, filials, etc) i les inversions en cartera (a través de l’adquisició d’accions, obligacions, etc), a més d’altres de possibles (en immobles, crèdits i préstecs, etc).
f
Economia