La força oxidant del iode, segons la semiequació I- 3 + 2e- ⇋ 3I-, és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores (com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc), emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors. Per a valorar la solució de iode (en medi neutre o lleugerament bàsic) hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid.
f
Química