Cap del partit nacional liberal (1909), fou cinc vegades president del consell. Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París. El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití. Posteriorment tornà a la presidència del Consell (1922-26), des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II.