Estudià a Atenes i a París, on conegué la poesia francesa. De tornada a Grècia, l’any 1931 es donà a conèixer amb Στροφή, un llibre de poemes que significava un nou tombant de la poesia grega vers el simbolisme i l’hermetisme. Cònsol a Londres, estudià la poesia de T.S.Elliot (del qual traduí al grec The Waste Land, el 1936, precedit d’un llarg i important estudi) i publicà Mithistórima (1935, traducció catalana de Carles Miralles), obra en la qual, abandonant el vers encadenat i les recerques de musicalitat, descriví amb varietat de tons i d’imatges la nostàlgia d’una riba perduda (les possessions gregues de l’Àsia Menor) i el sentit dolorós de la grecitat en les peripècies de la seva existència mil·lenària, reflectit en el paisatge àrid. Posteriorment, prosseguí la seva activitat creadora en els llibres titulats Diari de bord (I-II i el III, dedicat a l’illa de Xipre), en els quals el dolor pel seu país adquireix unes dimensions existencials, en un esforç per relacionar la Grècia actual amb la Grècia clàssica. Premi Nobel de literatura el 1963, l’any següent visità Catalunya (Barcelona i Montserrat). Ambaixador a Londres, es revelà també com a bon assagista amb la publicació d’estudis importants sobre poesia, literatura i art grec, i alhora donava a conèixer nous poemes (Tres poemes secrets) i revisava el seu interessantíssim Diari (publicat pòstumament en quatre volums, 1975-78). Abandonat l’exercici de la diplomàcia, habità a Atenes i, durant els primers temps de la dictadura, mantingué una clara actitud de silenci. Poc després, però, denuncià violentament el règim feixista i emmudí completament fins a la mort.