En la llengua grega, iota (ι) que, en l’escriptura en caràcters minúsculs, s’escriu sota les vocals α (llarga), η i ω, en formar-hi diftong (λόγῳ; τιμᾷ > τιμα-ει).
Quan la grafia de les vocals és representada en caràcters majúsculs, aquesta iota és adscrita al costat de la vocal llarga corresponent (ΛΟΓΩΙ, ΤΙΜΑΙ).