ipé

Tabebuia sp. (nc.)
m
Botànica

Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies, originari de l’Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d’alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs.

És apreciat per la seva fusta.