Casada amb Lleó IV, en morir aquest, aconseguí la successió per al seu fill Constantí, però s’emparà del poder com a regent (780-790). Contrària als iconoclastes i desitjosa de recuperar la sobirania d’Itàlia, convocà el concili II de Nicea (787), a favor del culte de les imatges (iconoclàstia). Poc temps després, enderrocada pel seu fill, tragué profit de la impopularitat d’aquest, el 797 l’eixorbà i tornà a regnar, fins que fou deposada per un complot dirigit pels alts dignataris (802), que en decretaren l’exili. Dona intrigant i cruel, deixà la frontera al descobert i a mercè dels àrabs i dels eslaus. No consolidà el seu projecte de matrimoni amb Carlemany. És venerada com a santa per l’Església ortodoxa.