Als anys seixanta s’incorporà a la diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre. Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus. Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus. Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el 1983, de la qual fou secretària i ponent de diferents comissions de treball. Fou membre del Consell Internacional de Museus i dins el Comitè Internacional d’Educació i Acció Cultural participà en l’organització de la trobada de Barcelona l’any 1985. Fou nomenada sòcia honorària de l’Associació de Museòlegs de Catalunya, l’any 1996, en reconeixement de la seva tasca en favor de la museologia. Es jubilà essent directora del Museu Marítim de Barcelona.