Irene Polo i Roig

(Barcelona, 27 de novembre de 1909 — Buenos Aires, 3 d’abril de 1942)

Irene Polo i Roig (1933)

Col·lecció Casimir Arajol

Periodista.

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació. S’inicià el 1930 a la revista Imatges, i més tard s’incorporà als diaris L’opinió, L’instant, La Rambla i Última Hora. Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió. Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries dels miners de Súria.

Traduí El dia sense demà (1936), de Jules Sandeau, i Wagner. Historia de un artista, de Guyde Pourtalès.

El 1936 viatjà amb la companyia de Margarida Xirgu a Amèrica, on morí.

Bibliografia

  • Santa-Maria, G. i Tur, P. (2003): “Introducció”, dins Polo, Irene: La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-
    1936)
    . Barcelona, Quaderns Crema, p. 11-33.