Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura. Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil: Sol (‘La sal’, 1923), Konarmija (‘La cavalleria roja’, 1926), novel·la en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy (‘Contes jueus’, 1927), Odesskije rasskazy (‘Contes d’Odessa’, 1931), etc. Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat. També escriví per al teatre les peces Zakat (‘L’ocàs’, 1928) i Maria (1935). Morí executat; posteriorment hom el rehabilità.