Isabel Allende

Isabel Allende Llona
(Lima, 2 d’agost de 1942)

Escriptora xilena.

Neboda de Salvador Allende Gossens, estudià periodisme i s’inicià com a escriptora amb les obres teatrals El embajador (1971), La balada del medio pelo (1973) i Los siete espejos (1974). Arran del cop d’estat de 1973, s’exilià i s’establí a Veneçuela, on visqué fins el 1988, que passà a residir als Estats Units. El 2003 obtingué la nacionalitat nord-americana.

La seva primera novel·la, La casa de los espíritus (1982), es convertí en poc temps en un èxit internacional i el 1993 el realitzador danès Bille August en dirigí una versió cinematogràfica. Posteriorment ha publicat en el mateix gènere De amor y de sombra (1984), Eva Luna (1989), Hija de la fortuna (1990), Retrato en sepia (2000), La ciudad de las bestias (2002), El reino del dragón de oro (2003), El bosque de los pigmeos (2004), El zorro (2005), Inés del alma mía (2006), La suma de los días (2007), La isla bajo el mar (2009), El cuaderno de Maya (2011), El juego de Ripper (2014), primera incursió en la novel·la policíaca, El amante japonés (2015) i Más allá del invierno (2017). Aquestes i altres novel·les basen l’acollida favorable entre el gran públic en l’estil directe i planer, defugint l’experimentació, i en l’èmfasi en l’argument i els personatges, descrits amb realisme.

També ha publicat les narracions La gorda de porcelana (1984), Cuentos de Eva Luna (1989), El plan infinito (1990) i Afrodita (1997), les memòries Paula (1995), un llibre dedicat a la seva filla on recull les vivències de la seva família, i l’obra Mi país inventado (2003), una barreja entre autobiografia i ficció. Entre altres guardons al conjunt de la seva obra o a la trajectòria, ha rebut el Premio Nacional de literatura de Xile (2010), el Hans Christian Andersen de literatura (2011), la Medalla Presidencial de la Llibertat (2014) i el National Book Award (2018), aquests dos últims dels Estats Units.