Isabel de Sabran

(?, aprox. 1300 — Catània, 1315)

Princesa titular d’Acaia, baronessa de Matagrifó i senyora d’Arta i de Clarença, filla d’Isnard de Sabran (germà de sant Ausiàs) i de Margarida de Villehardouin (filla de GuillemII, príncep d’Acaia).

Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca, senyor de Catània. En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí (1316). Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume III de Mallorca.