De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer. Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré (1856), en tres cants polimètrics. El 1860 publicà en un full solt una Oda a S. M. la Reina Doña Isabel II, en la seva visita a Barcelona. Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous (1858), i a Los trobadors moderns (1859) el poema A Catalunya, en què recorda el seu país d’origen i canta la història i la indústria catalanes. Guanyà la flor natural dels primers Jocs Florals de Barcelona (1859), amb el romanç Clemència Isaura, i la viola el 1861. Publicà el poema La desposada de Déu (1862), llegit a l’Ateneu de Mataró. En castellà publicà Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872). Col·laborà en el Calendari Català i en el Correo de la Moda, dirigit per Àngela Grassi, a Madrid.