Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa. A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes. El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes. Continuà la indústria el seu fill Josep Català i Pujol.