Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716. És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa. Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls. Les seves obres conservades són: villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus, ambdós a sis veus. Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època.