Acabats els estudis secundaris, treballà en la indústria, professió que compaginà amb col·laboracions a la premsa de la seva ciutat (Crònica de Mataró, Capgròs, i El Tot), a la televisió local, i amb el conreu de la poesia. De jove destacà també com a atleta, i l'any 2000 el Club Atlètic Laietània li atorgà el títol de soci d'honor en reconeixement a la seva trajectòria esportiva.
Com a poeta publicà Sonetina (1952), Mot perplex (1964), Francesca (1967), En el sentit del viure (1973), Segon llibre d’amor a Francesca (1974), Dues vides, un amor (1997) i figura en diverses antologies poètiques, com Poemes del Maresme (1970), Antologia poètica (1996) i Poemes a Francesca (2007). Li han estat atorgades 46 Flors Naturals i fou nomenat tretze vegades mestre en Gai Saber. A més, té una vintena de premis entre els quals destaquen Marià Manent (1989), el Salvador Espriu (1993) i el Miquel Martí i Pol (1996).