El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug. De primer s’instal·là a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana. El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba. El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família. Continuà dins la línia de nacionalisme català radical. Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà (1911) a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano. Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida, diversos treballs en prosa i obres de teatre com El vençut, presentada el 1910 als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Buenos Aires i representada a la societat Catalunya Euterpense de la capital.