L’ismaïlisme es propagà aviat a Pèrsia i al nord d’Àfrica mitjançant la predicació de missioners (dā'i), encarregats de preparar la tornada dels imams amagats a causa de la persecució dels duodecimams. Filosòficament la seva doctrina era fonamentada en el sistema neoplatònic, del qual desenvolupà sobretot la teoria emanatista. L’ismaïlisme donà lloc a l’establiment del califat fatimita i a d’altres moviments sectaris: el drus, el mustalita i el nizarita.
m
Història