isoetàcies

f

pl

Botànica

Família d’isoetals integrada per plantes herbàcies, hidròfiles o aquàtiques, de tija molt curta, sovint disciforme, proveïda inferiorment d’apèndixs radiciformes fasciculats, i coronada per una roseta de fulles subulades o linears, ligulades i de base embeinadora.

Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi; n'hi ha de dos tipus: macrosporangis i microsporangis. Actualment n'hi ha dos gèneres: l’isòet (Isoetes sp), cosmopolita, i Stylites, amb dues espècies dels Andes peruans.