Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que Madoz anomenava Vella, el 1847. Aleshores, la plaça del Raval era situada en un extrem de la vila, i l’edifici que fou del capítol d’Urgell s’usava com a presó. L’antiga església parroquial de la Verge de l’Assumpció, gòtica, fou parcialment destruïda i les imatges cremades durant la Guerra Civil de 1936-39, a causa de l’estacionament del front durant gairebé un any a la zona. Se’n conserven algunes fotografies de la primeria del segle XX i d’altres del 1967 a l’arxiu Gavín. Tenia un portal amb arquivoltes apuntades i a sobre mateix una rosassa. Aprofitant aquest edifici es construí la nova església parroquial (1960-64), obra de l’arquitecte Gabino Lagarriga Bringas. D’una nau, és coberta amb teulat de dos vessants sostinguts per arcs ogivals molt apuntats. La façana, de línia senzilla, té un portal apuntat amb arquivoltes i, a sobre, un ull de bou rodó.
Les restes de muralles d’Isona tenen el seu origen en l’antiga ciutat romana d’Aeso. Entre les restes romanes, a part les làpides, es conserven restes d’una torre del recinte fortificat romà i una ara romana, conservada al Museu de la Conca Dellà. Tot i la importància d’aquest antic enclavament romà, la rehabilitació de la muralla i l’estudi arqueològic no es va dur a terme fins a la dècada de 1980. Les excavacions que s’efectuaren el 1987 donaren com a resultat la detecció d’un dels principals carrers romans, l’intervallum del segle I aC. Aquest any, però, també s’esfondrà una part de la muralla, que hagué d’ésser apuntalada. Les obres de reconstrucció de la muralla s’iniciaren el 1992 i consistiren en la recuperació d’un tram de 55 m de longitud. Paral·lelament a aquests treballs hom ha realitzat diverses excavacions en els terrenys confrontants que han deixat a la llum algunes peces de cert valor com ara una peça de marbre amb inscripcions. Ha estat trobada també una torre en un sector on conflueixen dos trams de l’estructura defensiva de l’antic poblat. Aquest descobriment permet determinar l’emplaçament de la que fou una de les entrades principals de la vila. Les terres properes al nucli d’Isona han estat qualificades de zona arqueològica per tal d’obrir un procés d’estudi per a delimitar l’espai que ocupava la vila romana d’Aeso. Aquest fet ha condicionat l’expansió urbanística de la localitat.
L’any 2000 les obres de millora de la carretera C-1412b deixaren al descobert les restes de la vil·la romana de Llorís, on el setembre del 2020 s’iniciaren les tasques d’excavació i condicionament per a la visita del jaciment. Els primers treballs han posat al descobert una zona de necròpolis (19 enterraments) associada a un edifici rectangular, el qual es troba força arrasat, i una zona d’espais agraris, com magatzems o camps de sitges, i construccions associades a activitats productives, entre les quals cal destacar un forn de ceràmica. L’estat de conservació del conjunt és desigual.
La vila acull el Museu de la Conca Dellà, Centre d’acollida del Parc Cretaci. Aquest fou creat l’any 1990 per l’ajuntament, amb l’objectiu de mostrar les restes arqueològiques de la ciutat romana d’Isona i les troballes dels jaciments paleontològics. El 1995 s’inaugurà una nova seu del museu. Hom distingeix dos àmbits: el temps dels homes, en el moment de màxima esplendor de la ciutat romana d’Aeso, i el temps dels dinosaures, on s’exposen les restes òssies i els ous de dinosaures de diferents jaciments paleontològics de la Conca. L’any 2023 s’inauguraren la remodelació i ampliació de les instal·lacions del museu. Cal destacar el jaciment d’icnites de la Posa, situat a 4 km del nucli urbà. Hom gaudeix de la possibilitat de fer visites guiades pel terme.
Pel que fa a les festes populars, cal destacar l’aplec que celebra la gent d’Isona, per sant Sebastià, al santuari de la Mare de Déu de la Posa. Altres aplecs del municipi que compta amb la participació dels veïns d’Isona són els de les ermites de la Mare de Déu de les Esplugues i de la Mare de Déu de la Posa, ambdós per Dilluns de Pasqua. Per Carnaval es fa la festa de la Guixa. S’elabora una mena d’escudella en uns calders, amb productes recollits a cada casa que hom porta i són beneïts. A la vila es fa festa major el darrer cap de setmana d’agost.