isòtop

isótopo (es)
isotope (en)
m
Química
Física

Cadascun dels àtoms els nuclis dels quals tenen el mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons.

L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals. Fou F. Soddy qui, el 1911, proposà el nom d'isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques. La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics (difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destil·lació fraccionada i electròlisi). Hom classifica els isòtops en estables, amb una vida mitjana de l’ordre de 3.000 milions d’anys, i inestables o radioactius, que emeten radiacions i es converteixen en altres isòtops o elements. Aquests darrers són emprats en l’obtenció d’energia (2 3 5U, 2 3 9Pu), en la datació (1 4C, 4 0K), en medicina per a finalitats diagnòstiques i terapèutiques, en aparells de mesura, etc.