isotopia

f
Lingüística i sociolingüística

Coherència (anomenada també cohesió o consistència) d’un text mitjançant la qual hom pot distingir els texts que informen un procés comunicatiu de la mera acumulació de signes motivada per raons pràctiques (diccionaris, concordances, índexs, etc) o artístiques (algunes formes de la poesia d’avantguarda ).

La isotopia aplica el concepte de recurrència de la semàntica textual. Perquè hi hagi isotopia cal, com a mínim, que dos lexemes d’un text, situats l’un al costat de l’altre en una proximitat contextual abastable, tinguin en comú un tret semàntic.