Després d’uns tempteigs inicials, a la segona meitat dels anys cinquanta es cristal·litzà la seva lírica intel·lectual, de càrrega política, arrelada en el passat europeu i en les tradicions nacionals. Oferí una primera tria d’aquesta poesia al volum Pacsirtaszó (‘Cant d’alosa’, 1958). Les experiències d’un viatge a l’Àsia Oriental donaren tema al volum poètic A Jangce vitorlái (‘Les veles del Iang-Tsé’, 1959). A partir dels anys seixanta el caracteritzà una preocupació formal acusada, amb l’ús abundant del sonet. Cal mencionar-ne encara els reculls poètics Almafák (‘Pomeres’, 1962), Örök körben (‘En cercle etern’, 1973), Rapszódia az id‗r‗l (‘Rapsòdia del temps’, 1975). Publicà també reculls d’assaigs, com és A virágfa árnyékában (‘A l’ombra de l’arbre de les flors’, 1964) i notes de viatge: Forró égöv alatt (‘A la zona tòrrida’, 1969).