italocèltic

m

adj

Lingüística i sociolingüística

Dit d’un grup lingüístic indoeuropeu que tenia característiques comunes amb l’itàlic i el cèltic.

Pertanyien versemblantment a aquest grup el lígur, estès pel nord i el centre d’Itàlia i pel sud de la Gàl·lia, el lepòntic, a la regió dels grans llacs d’Itàlia, i el sícul, parlat a Sicília i a la Itàlia central abans del llatí; més problemàtica és la pertinença del rètic, molt influït per l’etrusc.